"Moltes vegades s'ha presentat la filosofia com un luxe, com una activitat suplementària, que està més enllà de les necessitats de la quotidianitat, com una mena d'entreteniment de rics i ociosos. I penso que això no és veritat. Precisament qui més necessita poder mirar les coses d'una altra manera és qui més es troba en la necessitat d'haver-les de canviar. I això implica poder fer, poder adreçar i poder extreure conseqüències dels problemes i de les preguntes que veritablement ens afecten. La filosofia tracta d'això, de fer de la vida un problema comú. De no deixar-la només en la privacitat de l'individu o en el monopoli dels qui tenen el poder de decisió sobre la vida dels altres. Poder-nos fer les preguntes necessàries junts, que vol dir els uns amb els altres, els uns contra els altres, els uns respecte als altres. Això per mi és activitat filosòfica i, per tant, la poso a la base més literal de la vida social, de la vida educativa, de la convivència i de la relació dels uns amb els altres. En aquest sentit, la considero absolutament necessària".
Marina Garcés