Textos Rousseau

Jean Jacques Rousseau (1712-1778): Escriptor i filòsof compromès en una primera etapa amb els enciclopedistes francesos. La seva teoria antropològica sosté que l’home és naturalment bo i que és la societat qui fa que pugui esdevenir dolent. La reivindicació de la llibertat, la igualtat i la República democràtica que es troba en les seves obres (El contracte social, L’Emili, Discursos…), inspirà profundament les assemblees revolucionàries franceses.

Fragments de «El contracte social» i «Discurs sobre l’origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes».

-L’estat natural: l’home salvatge

” D’antuvi, sembla que els homes en aquest estat, no tenint entre ells cap mena de relació moral ni de deures coneguts, no podien ésser ni bons ni dolents, i no tenien vicis ni virtuts, llevat que, tot prenent aquests mots en un sentit físic, s’anomeni vicis de l’individu a les qualitats que poden perjudicar la seva pròpia conservació, i virtuts a les que poden contribuir-hi… Sobretot, no anem a concloure amb Hobbes que, en no tenir cap idea sobre la bondat, l’home és naturalment dolent… ”

 

– Origen de la desigualtat

” El primer que havent tancat un terreny gosà dir : Això és meu, i trobà gent prou beneita per creure’l, fou el veritable fundador de la societat civil! Quants crims, guerres, morts, quantes misèries i horrors hauria estalviat al gènere humà el qui arrencant les estaques o omplint el fossar, hagués cridat als seus semblants : «Guardeu-vos d’escoltar aquest impostor; esteu perduts si oblideu que els fruits són de tots i que la terra no és de ningú!» Però sembla molt clar que llavors les coses havien arribat al punt de no poder durar més com estaven: car aquesta idea de propietat, depenent de moltes idees anteriors que no han pogut néixer sinó successivament, no es formà pas tot d’un plegat en l’esperit humà : calgué fer molts progressos, adquirir bastament indústria i llums, transmetre-les i augmentar-les d’època en època, abans d’arribar a aquest darrer terme de l’estat de natura.”

” Mentre que els homes s’acontentaren amb llurs cabanes rústiques, mentre que es limitaren a cosir llurs vestits de pells amb espines o arestes… mentre que no s’aplicaren sinó a obres que podia fer un de sol i a arts que no necessitaven dels concurs d’algunes mans, visqueren lliures, sans, bons i feliços tant com podien ésser-ho per llur natura… però des de l’instant que un home hagué de menester l’ajuda d’un altre, des que hom s’adonà que era útil a un sol obtenir les provisions de dos, va desaparèixer la igualtat, es va introduir la propietat, el treball va esdevenir necessari… ”

” Tal fou o degué ésser l’origen de la societat i les lleis, que donaren nous entrebancs al feble i noves forces al ric, destruïren sense retorn la llibertat natural, fixaren per sempre la llei de la propietat i de la desigualtat, d’una hàbil usurpació feren un dret irrevocable, i, per al benefici d’alguns ambiciosos, supeditaren des d’aleshores tot el gènere humà al treball, a la servitud i a la misèria.”

 

– Classes de desigualtats

” Concebo, en l’espècie humana, dues classes de desigualtats: l’una, que anomeno natural o física perquè és establerta per la natura, i que consisteix en la diferència d’edats, de salut, de les forces del cos i de les qualitats de l’esperit o ànima; l’altra, que pot anomenar-se desigualtat moral o política, perquè depèn d’una mena de convenció, i que és establerta o almenys autoritzada pel consentiment dels homes. Aquesta consisteix en els diferents privilegis dels quals alguns gaudeixen en prejudici de la resta, com ésser més rics, més honorats, més poderosos, o fins i tot fer-se obeir.”

 

– La proposta: el Contracte Social. Construcció del bé comú (voluntat general). La República democràtica.

“Pel contracte social l’home perd la llibertat natural i un dret il·limitat a tot allò que l’abelleixi abastar; guanya la llibertat civil i la propietat d’allò que posseeix (…) cal distingir bé la llibertat natural, que no té altres límits que les forces de l’individu, de la llibertat civil, limitada per la voluntat general (…) Es podria afegir a l’adquisició de l’estat civil la llibertat moral, l’única que fa l’home veritablement amo de si mateix; perquè l’impuls de l’apetit tot sol és esclavitud, i l’obediència a la llei que hom s’ha prescrit és llibertat.”

 « Trobar una forma d’associació per la qual cadascú, unint-se a tothom, no obeeixi, però , a ningú més que a si mateix i romangui tan lliure com abans.»