John Stuart Mill

John Stuart Mill (1806 – 1873)

La llibertat utilitarista

“L’única finalitat per la qual el poder pot, amb ple dret, ser exercit sobre un membre d’una comunitat civilitzada contra la seva voluntat és evitar que perjudiqui als altres. El seu propi bé, físic o moral, no és una justificació suficient.”

John Stuart Mill, Sobre la llibertat.

Breu biografia:

Format pel seu pare en els principis utilitaristes d’educar mitjançant els càstigs i els premis (dolor i plaer). A nivell acadèmic aquesta educació severa va ser un èxit, però va mostrar importants deficiències en el terreny emocional.

Als 20 anys Mill pateix una greu depressió de la que va poder sortir qüestionant alguns dels principis utilitaristes.

Sempre va defensar que la felicitat havia de ser la finalitat de l’ésser humà, però va reconèixer que calia més que anàlisi per tal de no menystenir la importància dels sentiments.

Realitza una reformulació de l’utilitarisme, s’adona de que, encara que la felicitat és l’objectiu, només la podrem assolir si tenim cura d’alguna altra cosa que no sigui la pròpia felicitat.

Influència de la filòsofa Harriet Taylor, que va introduir en el pensament de Mill una posició socialista i en defensa dels drets de les dones.

Mill va participar en la política de l’època escrivint articles en la revista London Review i com a diputat a la cambra dels comuns entre 1866 i 1868.

Obra destacada:

1848: Principis d’economia política amb algunes de les seves aplicacions a la filosofia moral. 

1859: Sobre la llibertat.

1863: Utilitarisme.

1869: El sotmetiment de les dones.

1874: Tres assaigs sobre la religió.

Tensió ideològica

Sobre el concepte utilitarista de felicitat i plaer de Bentham. Modifica la perspectiva després d’experimentar la duresa de l’educació que va rebre.

Sobre els límits de l’acció individual respecte al dret de la societat. Contra una societat victoriana moralista.  

Mill estableix una llibertat utilitarista com a base del liberalisme democràtic que s’ha estès en les societats modernes. 

El problema de l’educació

Mill davant de Bentham defensa que cal educar als infants a seleccionar i triar els plaers superiors. Contra una educació rigorosa i mecànica.

L’educació ha de formar individus que aspirin a la llibertat. Contra una societat que promulga una moral paternalista, controladora i dèspota, que busca limitar la llibertat dels individus.

Mill defensa que: Si un individu ha decidit com assolir la seva felicitat, ningú té dret a coaccionar-lo de cap manera. La societat no ha de buscar per un mateix la felicitat, perquè serà cada individu el que ha de decidir el que el fa feliç.

Els individus s’ha de formar en llibertat, no en la restricció, i es preferible un error per ser lliure que no un encert des de la coacció. La maduresa d’aprendre dels errors.

La filosofia ha de servir per educar en llibertat. Nosaltres hem de decidir què fer amb la nostra vida en la persecució de la felicitat, ni filòsofs reis, ni la societat tirana. La societat ens ha de donar consells i orientacions, ens ha de fer de guies, però no marcar el nostre camí segons Mill.

Jeremy Bentham (1748-1832): El primer utilitarisme

Introducció als principis de la moral i la legislació (1780)

El principi d’utilitat per valorar racionalment la conducta humana:

“Principi que aprova o desaprova una acció, sigui quina sigui, segons la tendència a augmentar o disminuir la felicitat d’aquella part l’interès de la qual es troba en qüestió; o el que és el mateix, a promoure la felicitat o obstaculitzar-la.”

I això tant pels individus com per a la societat (política), regir-se per aquest principi autoevident. Que entén la utilitat com allò que produeix un benefici, avantatge, plaer, bé o felicitat, o que ajuda a prevenir el dolor, el dany el mal o la infelicitat.

Utilitat: plaer i dolor

Segons el principi utilitarista el que és plaent és bo.

El plaer és concret, mesurable, es pot quantificar, no com la bondat, per això el plaer és bo però allò bo no podem dir que sigui plaent.

Tots busquem la felicitat, per tant seran bones les accions que ens facin feliços segons Bentham. Però no ho justifica, no hi ha un fonament metafísic en la seva moral.

Mesurar la felicitat

La bondat es dona en el subjecte, és la capacitat de determinats objectes de generar un efecte positiu en nosaltres. Mesurem els efectes que la seves qualitats tenen en nosaltres, sobre el que per nosaltres són el plaer i el dolor (idees).  

Llavors una cosa és útil, té utilitat, sí pot ser utilitzada, però per nosaltres, té una potencialitat que per a nosaltres pot ser beneficiosa d’alguna manera.

Calcular el plaer

L’utilitarisme rebutja la idea del dret natural (iusnaturalisme). Considera que no hi ha principis objectius que deriven de la naturalesa humana, sinó que ens hem d’atenir a allò observable i mesurable (plaer i dolor), valorar els efectes, perquè la seva natura roman oculta per nosaltres.

La natura per Bentham és “el lloc en què la humanitat està sota la governació de dues forces: plaer i dolor.”

L’absència de dolor és plaer i la presència del plaer elimina el dolor. Per tant, no hi haurà coses neutres i cal establir els paràmetres de mesura.

Paràmetres per a mesurar el plaer

  • Intensitat.
  • Duració en el temps.
  • Certesa: claredat de la sensació.
  • Proximitat/llunyania: la facilitat i freqüència amb què podem tornar a disposar de la mateixa experiència.
  • Fecunditat: probabilitat de que l’acompanyin sensacions plaents.
  • Puresa: probabilitat de que no l’acompanyin sensacions desplaents.
  • Extensió: possibilitat d’integrar interessos aliens com a catalitzadors del propi plaer (p. ex. adulació). 
  • Després caldrà fer una suma:
  • Mesurar el valor de cada plaer distingible en cada acte.
  • Mesurar el valor de cada dolor distingible en cada acte.
  • Mesurar el valor de cada plaer que hagi estat produït després del primer: aquest ens dona la fecunditat del primer plaer (a) i la impuresa del primer dolor (b).
  • Mesurar el valor de cada dolor que hagi estat produït després del primer: aquest ens dona la fecunditat del primer dolor (b) i la impuresa del primer plaer (a).

Sumar els valors dels plaers, d’una banda, i els dels dolors, de l’altra.

Comptabilitzar el nombre de persones implicades (extensió) i repetir el càlcul per cadascuna. Si el sumatori dona positiu l’acte té una tendència positiva per a la comunitat. En cas contrari, tindrà un impacte negatiu.

Un mètode de càlcul penitenciari

La proposta de Bentham sorgeix en el seu projecte de reforma penal, més que per mesurar la pròpia felicitat. Idea del Panòptic com a edifici penitenciari, que provoqués la interiorització de les normes.   

L’empirista Stuart Mill

Mill segueix la tradició empirista i s’ocupa dels problemes pràctics des de una perspectiva antimetafísica i positivista.

Busca superar l’escepticisme de Hume i salvar la noció de causalitat per a fonamentar la ciència.

Mitjançant les anomenades regles de Mill, pretén establir de manera inductiva, certes correlacions operatives entre les causes i les seves conseqüències.  

Les regles de Mill

  • Regla de la concordança: si dos o més casos, en els quals té lloc un fenomen, tenen una única circumstància comuna, aquesta és la causa.
  • Regla de la diferència: si dos casos contenen un fenomen A sempre que es dona la circumstància B i no el contenen quan falta B, A depèn de B. 
  • Regla de la concordança i la diferència: si en casos diversos en què es dona la circumstància a, hi ha present el fenomen B i en altres casos en què no hi ha present B no es dona A, B és la condició de A.
  • Regla de les variacions concomitants: si un fenomen A canvia sempre que canvia un altre fenomen B, de manera que un augment o disminució de B va acompanyat d’un augment o disminució de A, A depèn de B.
  • Regla dels residus: permet eliminar d’entrada totes aquelles circumstàncies presents de les quals sabem, per induccions anteriors, que no poden produir l’efecte la causa de la qual estem cercant.

Principi d’uniformitat de la naturalesa

Les associacions de Mill no resolen el problema de la inducció, ja que segueixen sense oferir connexions invariables i incondicionals entre les causes i els efectes. 

Per aquest motiu Mill proposa el seu principi d’uniformitat de la naturalesa:

“La naturalesa es comporta arreu i sempre de la mateixa manera en les mateixes circumstàncies.”

Però aquest és un principi indemostrable de forma inductiva, ja que seria el fonament de la inducció.

Per Mill la causa és “l’antecedent o concurrència d’antecedents, del qual depèn invariablement i incondicionadament el consegüent”.

Però com sabem que aquesta relació entre fenòmens és invariable i incondicional?  Per això ha d’apel·lar al principi d’uniformitat de la naturalesa, que no és demostrable inductivament.

El fonament de la moral és la utilitat

Principi de la màxima felicitat possible: és bona tota acció que promou la felicitat i dolenta la que proporciona el contrari de la felicitat.

La utilitat no s’oposa al plaer: L’acció bona és l’acció útil, l’acció útil és la que proporciona felicitat, i la felicitat és el plaer i l’absència de dolor.

La bondat d’una acció per Mill no és a priori, sinó que depèn dels resultats. La seva ètica és a posteriori i conseqüencialista.

A posteriori: només l’experiència ens diu quines accions són plaents.

Conseqüencialista: només les conseqüències, els resultats que experimentem, d’una acció, la poden ratificar com a acció bona.

Els plaers superiors

Objecció: Identificar la felicitat amb el plaer degrada la dignitat humana.

Resposta: Les fonts del plaer humà són variades i hem de buscar els plaers superiors.

Les facultats humanes són més elevades que les de la resta d’éssers sensibles, caldran plaers elevats per a satisfer-les. Podem anar més enllà dels plaers sensuals. Els plaers de l’intel·lecte, dels sentiments, de la imaginació i dels sentiments morals, són superiors als sensuals.

Hi ha en aquests plaers un valor intrínsec, qualitatiu.

Però com sabem quins són els plaers superiors? No hi ha criteri a priori, l’experiència ens ho dirà, aquell que tothom prefereix quan no hi ha cap tipus de coerció ni obligació moral.

L’elecció sorgeix de la comparació, d’haver experimentat els dos plaers: el culte no vol ser ignorant, el generós no vol ser egoista. Tot i que aquests plaers també portin desgracies: qui té consciència moral pateix més que qui no té escrúpols, però no voldria ser un insensible.

La dignitat humana com a guia de la felicitat. Vinculació en Mill entre felicitat i sacrifici.

No confondre la felicitat amb l’acontentament: és millor ser una persona insatisfeta que no pas un porc satisfet, millor ser un Sòcrates insatisfet que no pas un ximple satisfet.

Els plaers superiors són exigents

Objecció: fins i tot els més formats, per mandra, poden triar plaers més fàcils.

Resposta: Les persones han d’estar ben formades i les circumstàncies han de ser favorables per a gaudir dels plaers superiors, pels que hem d’esforçar-nos. Cal tenir també formació, un caràcter exigent.

Renúncia a la felicitat

Objecció: acceptar que de vegades renunciem a la pròpia felicitat per una causa que considerem més elevada aniria contra el principi utilitarista de cerca el màxim bé.

Resposta: El principi utilitarista parla de la màxima felicitat possible, no es refereix a la felicitat de l’agent, sinó a la felicitat possible en el seu conjunt.

La noblesa de caràcter

Objecció: L’utilitarisme fa egoista a la gent.

Resposta: L’utilitarisme només pot fer feliç al màxim nombre si hi ha gent que es sacrifica pel bé dels altres. Per tant, el que demana l’utilitarisme segons Mill és que es cultivi aquesta dignitat entre tothom. No es busca una felicitat immediata (Bentham), sinó la felicitat en general.

Compatibilitzar felicitat i virtut:

Davant de l’utilitarisme de l’acció de Bentham, Mill aposta per un utilitarisme de la norma.

La vida virtuosa, de sacrifici pels altres, és la que proporciona més felicitat al conjunt. 

Felicitat com a equilibri

Per a Mill la felicitat és un equilibri en el que els moments de plaer són més nombrosos que els de dolor.

I aquest no és un assoliment complicat, si no s’aconsegueix és per culpa d’una mala educació i d’unes condicions socials dolentes.

La felicitat depèn de la tranquil·litat i l’excitació.

La seguretat material i una bona societat ens donen tranquil·litat. Però ens cal alguna cosa més per ser feliços, un motiu, emoció, l’excitació que prové dels afectes.

Qui no estima res ni a ningú no té res que el mogui a viure.

Educació per a una vida plena

L’educació ens dona motius d’interès, en l0artm la natura, la literatura, la història…

Una bona educació ha de cultivar les facultats superiors i desenvolupar així una societat altruista i feliç.

L’educació ens ha de donar recursos per suportar les calamitats.

L’educació liberal

Defensa de la llibertat de pensament i de la llibertat d’expressió dels individus, perquè així millora la humanitat sencera.

Hi ha un elogi al dissident, a tenir cura del que pensa diferent, perquè potser allà està la llavor d’un canvi cap a millor.

Cal que s’expressi també el que s’equivoca? Per suposat, és una manera de que la veritat encara es mostri més clara i evident segons Mill.

Però la llibertat d’expressió també pot portar a la calumnia i l’insult, d’aquí que per Mill el debat ha de donar-se en una societat lliure, formada per ciutadans educats i raonables.

Cal educar, per tant, en el respecte, en aquesta educació liberal que promulga Mill.  

La llibertat com a valor absolut

Quanta més educació tenen els individus més civilitzada (pròspera i feliç), serà una societat pensa Mill.

El principi liberal però no s’aplicaria pels menor d’edat, ja que per ells si que hem de vetllar per la seva felicitat i per evitar que es perjudiquin.

No obstant, l’únic límit que té un individu en la cerca de la seva felicitat és la llibertat mateixa. Ningú té dret a renunciar a la pròpia llibertat.

La democràcia representativa seria el màxim exponent de la societat liberal, però per a que funcioni calen ciutadans educats en la llibertat.

Simpatia: egoisme altruista

En l’utilitarisme de Mill no hi ha un conflicte entre egoisme i altruisme.

L’ideal utilitarista implica sacrifici perquè l’interès de l’individu coincideix amb l’interès general.

Per aquell que té una educació, la felicitat dels altres el farà feliç.

La simpatia és una facultat superior que compartim tots els éssers humans i que l’educació ens ajuda a cultivar i a desenvolupar.  

Distinció entra la regla i la motivació

La moralitat d’una acció no es deriva dels motius que han portat a fer-la, sinó de les conseqüències.

Atrapar a un delinqüent és moralment bo, encara que ho faci per la recompensa.

A l’utilitarisme de Mill es repeteix la idea de que el benefici dels individus és el benefici del món.

“Tota la història de les millores socials ha consistit en una sèrie de transicions mitjançant les quals un costum o institució darrera l’altre, ha deixat de ser una suposada necessitat primària de l’existència social per assolir el rang d’una injustícia o tirania generalment repudiada. Així ha succeït amb la distinció entre esclaus i homes lliures, nobles i serfs, patricis i plebeus. I el mateix succeirà , i en part està ja succeint, amb les aristocràcies de color, raça i sexe”.

John Stuart mill, L’utilitarisme