Anarquisme

-Absència de poder / Arkhé: principi rector – negació, sense ordre, sense principi.

-Una societat sense estat: ni govern, ni llei, ni jerarquies.

-Es diferencia del comunisme per la crítica que fa a la propietat estatal i per considerar que en el comunisme l’individu queda anul·lat per la societat.

-Aposta per una societat horitzontal, sense jerarquies, on hi hagi una organització en petits grups i moviments socials.

-Propugna la violència antisistema contra la violència que exerceix el poder de l’Estat.

L’anarquisme era un moviment que reivindicava una reforma radical de la societat. El terme, del grec an i arqué (principi), significa manca de poder, de llei, d’autoritat. L’única manera de reformar la societat, deien els anarquistes, consisteix en rebutjar qualsevol forma de poder, ja que aquest és sempre font de corrupció. Pierre-Joseph Proudhon (1809-1865) i Mikhaïl Bakunin (1814-1976), dos dels anarquistes més coneguts, estaven convençuts que el poder, independentment de qui l’exerceixi, genera opressió i injustícia. La destrucció de l’Estat es vista com la condició indispensable per l’establiment de la llibertat i la igualtat. Si bé l’anarquisme i el marxisme coincidien en la necessitat de transformar la societat, el debat sobre els mitjans adequats els separà i enfrontà.

Així, Proudhon era un crític de la propietat privada però també crític de la propietat estatal que defensava el naixent comunisme; la seva proposta apunta a la creació d’institucions intermèdies com els moviments sindicals o mutualistes.

Veia la propietat privada com un robatori: el capitalista no retorna a l’obrer el valor íntegre del seu treball; constitueix a uns pocs en éssers lliures i a la majoria en esclaus. Però la propietat estatal o comunisme sotmet la persona a la societat, anul·lant la llibertat de la persona; amb el comunisme, l’Estat és amo dels objectes materials i és amo de les persones. Quina alternativa? Que els mateixos treballadors siguin propietaris i gestors de la producció. Proudhon és el primer promotor de l’autogestió dels treballadors, per això impulsà moviments sindicals i mutualistes. La justícia exigeix sempre llibertat i igualtat.

L’anarquisme ha integrat dues visions oposades; una negativa i una altra positiva. Per una banda, és un ‘no’ a l’ordre establert, a l’estat i al poder; un no a totes les pressions o regles externes que ens limiten. Per altra banda, considera que els sistemes normals de govern són innecessaris, cal només una interiorització de les normes humanes de conducta i això farà innecessària la coacció externa; en aquesta vessant positiva, l’anarquisme seria una rebel·lió a fi de fer possible l’aparició de l’home natural amb els seus valors originals: l’home natural ha estat vençut per l’estratègia de l’estat i de la societat.